La presidenta Elisa Valía impulsa una modificació en la Llei d'Acompanyament dels pressupostos que impedeix el pagament d'aquest subsidi que va establir en 2006 Enrique Crespo, ara a la presó per corrupció.
Les 56 localitats que componen l'ens metropolità estalviaran a partir d'ara 950.000 euros anuals en conjunt. Només la ciutat de València entregava 478.000 euros cada any.
València, 21 de gener de 2021.
La presidenta de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI), Elisa Valía, ha impulsat la modificació en la Llei d'Acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per a 2021 que posa fi al cànon milionari anual que els 56 municipis que componen l'entitat pagaven des de l'any 2006 a Manises i Picassent per albergar les plantes potabilitzadores d'aigua.
En concret, a partir del present exercici Manises i Picassent deixaran de percebre 475.000 euros respectivament, tal com està establit per llei. O, dit d'una altra manera, els municipis estalviaran en conjunt 950.000 euros, que és la suma total del que abonaven en funció de la seua població des que Enrique Crespo –actualment a la presó pel cas Emarsa- l'impulsara per als dos consistoris quan era alcalde de Manises i president de l'EMSHI al mateix temps.
El municipi que més diners es veia obligat a traure dels seus comptes és València, que fins ara entregava 478.000 euros a l'any. Altres casos sonors són Torrent (49.500 euros), Paterna (42.200 euros) o Mislata (26.300 euros). Encara que no hi ha cap que escapara al cànon: Alaquàs (18.000 euros), Burjassot (23.000 euros), Albal (10.000 euros), Catarroja (17.000 euros), són alguns exemples.
Acabem per fi amb un cobrament escandalós que va establir un polític corrupte, Enrique Crespo, que actualment compleix condemna en la presó, per a beneficiar els comptes de Manises quan ell estava al capdavant d'aqueix ajuntament i de l'EMSHI al mateix temps”, ha declarat Elisa Valía.
La dirigent socialista celebra que “es pose punt i final a una situació absolutament insolidària amb els municipis de l'ens metropolità” i ha recordat que “la tasca de qui ostenta la presidència és vetlar per l'interés general de l'entitat i no pel benefici propi, com va ocórrer amb Crespo, condemnat posteriorment per corrupció”.
La batalla pel cànon milionari es remunta a l'any 2006, quan Crespo el va impulsar amb el pretext de compensar a Manises i Picassent per unes suposades externalitats negatives de les plantes potabilitzadores que, hui dia, no s'han pogut demostrar. De fet, l'Associació Espanyola de Proveïment d'Aigües i Sanejament (Aeas) va assegurar en el seu moment sobre aquest tema per escrit que «no s'ha conegut cap cas en el qual s'estiga aplicant algun tipus de mecanisme compensatori per la ubicació de plantes o instal·lacions de tractament d'aigües potables en un determinat municipi».
A més, un informe que va realitzar l'acadèmic Francesc Hernández, catedràtic d'Economia Aplicada i director del grup d'investigació d'Economia de l'Aigua de la Universitat de València (UV), conclou que «no existeix constatació que els processos de potabilització hagen provocat efectes o externalitats negatives sobre l'entorn social o ambiental que pogueren donar lloc a mecanismes d'internalització o compensació per possibles danys derivats de l'activitat».
El pagament anual va funcionar fins a 2011, quan l'assemblea de l'ens metropolità, presidida llavors per Arturo Ros –company de Crespo en el Partit Popular- va instar la seua eliminació, sota l'argument que s'havia instaurat per “un criteri d'oportunitat”. Els ajuntaments de Manises i Picassent van començar llavors una batalla legal per a recuperar el subsidi. Els tribunals van tombar el procediment pel qual es va suspendre l'abonament i l'EMSHI va acatar la sentència, però ha continuat buscant el mecanisme per a acabar amb la partida milionària.
L'EMSHI sempre complirà les sentències judicials i abonarà el pagament que establisquen els tribunals. Però és molt important recalcar que durant el llarg procés judicial no s'ha arribat al fons de l'assumpte. De fet, flama poderosament l'atenció que en una de les sentències del confondre literalment una depuradora amb una potabilitzadora. La primera pot ser que tinga externalitats; la segona, rotundament no”, ha destacat Elisa Valía.
D'acord amb la dirigent socialista, “mantindre aqueix pagament és donar continuïtat a les corrupteles del Partit Popular i avalar una decisió egoista i injusta per als comptes municipals dels ajuntaments”. “Com a presidenta, no sols tinc el desig, sinó també l'obligació de buscar el bé comú de les localitats que formen l'EMSHI, les arques de la qual no es veuran minvades a partir d'aquest exercici per aquest cànon que ja és història”, ha asseverat.
